Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits. Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intel·lectualitzada. Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones (1991) i El gran teatro del mundo (1993); Epitafios y lápidas sepulcrales (1993) i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona; Cámaras Hidráulicas (1992) i Limbo (1995), a la Galeria Juana Mordó de Madrid; D.A.T. Di a ti, al Tinglado 2 del Port de Tarragona (1997), Desafinado (1998) a la Galeria Helga de Alvear de Madrid, que constituí una crítica de la imatge. L’exposició (*)11111010001 a la Sala Gallera de València és un punt clau en la seva trajectòria pel fet d’utilitzar els avenços tecnològics i mediàtics, en un homenatge a la pel·lícula 2001: una odissea espacial, de Stanley Kubrick. L’any 1998 també formà part de la mostra El punto ciego. Arte español de la década de los 90 al Kunstraum d’Innsbruck i de l’exposició Malson/ñado a la galeria Estrany-De La Mota de Barcelona. En 1998-99 fou nomenat cap d’estudis de la Universitat d’Alcoi.