Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid (1973), es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid. El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal. Després d’exercir d’advocat a RENFE (1978-84), fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid (1987-89) i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid (1988-2002). Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern del PP, fiscal general de l’Estat al novembre del 2016. En aquest càrrec, el maig del 2017 fou reprovat al Congrés conjuntament amb el ministre de justícia, Rafael Catalá, i el fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix, per afavorir els interessos d’investigats per corrupció i obstaculitzar-ne les investigacions. Arran del Referèndum de l’1 d'octubre i de la declaració de la República Catalana del dia 27, el dia 30 del mateix mes presentà querelles pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, entre d’altres, contra el president Carles Puigdemont i els 13 membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, i també contra els membres de la mesa del Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, institucions respectivament intervingudes i dissoltes en aplicar-se l’article 155 de la Constitució espanyola. La jutge de l’Audiència, Carmen Lamela, admeté a tràmit les denúncies i el 2 de novembre dictà presó preventiva per al vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers, i una euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i 4 consellers.