Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale (1950-72) i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid. Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal; destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà stimoceiver, que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments. A banda d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat publicà Physical Control of the Mind. Toward a Psychocivilized Society (1969). Membre de la Real Academia de las Ciencias, rebé els premis Ramón y Cajal (1952), Rodríguez Pascual (1975) i la Medalla d’Or de la Society of Biological Psychiatry (1974).