Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà. Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra (1933) i ¿El fuero general de Navarra traducido al euskera? (1935), dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva important col·laboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la humanidad, dirigida per Vicens i Vives (1960), que ha obtingut diverses edicions posteriors, i Aragón en el pasado (1960). Molts dels seus treballs inclouen temes que interessen a la història catalana, especialment en La projecció política de Sanç el Major als comtats de Barcelona i de Gascunya (1970). El 1945 inicià, sota la seva direcció, la publicació d’"Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1942.