Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa (1972) i Cumpleaños lejos de casa (1973). Com a novel·lista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz (1976), per continuar amb títols com El caldero de oro (1981), La orilla oscura (1985, premi de la Crítica), El centro del aire (1991), Las visiones de Lucrecia (1996, premi Miguel Delibes), Los invisibles (2000), El heredero (2003), La sima (2009), El río del Edén (2012, Premio Nacional de narrativa 2013), Musa Décima (2016) i La novela posible (2022). Posteriorment, algunes de les seves novel·les les agrupà en trilogies: Las crónicas mestizas (1992), sobre la conquesta d’Amèrica, formada per El oro de los sueños, La tierra del tiempo perdido i Las lágrimas del sol; Novelas del mito (2000), que aplega El caldero de oro, La orilla oscura i El centro del aire, i Novelas de la historia (2015), que agrupa Las visiones de Lucrecia, El heredero i La sima. També ha publicat novel·la per a joves —Los trenes del verano (1992, Premio Nacional de literatura infantil i juvenil)— i diferents reculls de contes, assaig i les memòries Intramuros (1998) i Tres semanas de mal dormir (2006).
És acadèmic de la Real Academia Española (2008). L’any 2023 fou guardonat amb el Premio Nacional de las Letras Españolas (2021).