Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid. A partir del 1979 s’instal·là a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional. En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting—, utilitzà suports experimentals. Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica. També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals. El 1985 abandonà els motius i els recursos dels anys anteriors i derivà cap a una abstracció de ressonàncies suprematistes. Ha participat en les biennals de París (1982, 1985), Oviedo (1984) i Venècia (1986), i entre les nombroses mostres individuals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger destaca l’exposició antològica al palau Velázquez de Madrid el 1988. És Premio Nacional de Artes Plásticas (1989) i Medalla de Oro al Mérito de Bellas Artes 2014.