Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada. Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA. En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola. Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre. Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán, obtingué notables èxits amb El teatrito de don Ramón (1959, premi Lope de Vega), Las salvajes de Puente San Gil (1963) i Como las secas cañas del camino, estrenada al Teatre Capsa de Barcelona (1965). L’estrena de Las arrecogías del Beaterío de Santa María Egipcíaca (censurada el 1971 i no representada fins el 1977) constituí un dels moments culminants de la transició teatral. Posteriorment publicà Las conversiones (1981) La Troski (1984), La cicatriz (1985) i Amadis de Gaula (1991), entre d’altres.