Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca. En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa (ORTF), i fou corresponsal de Destino. Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música. Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje, dirigí el 1985. Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima (El jornal, 1965; Amor peninsular, 1965 i Un humano poder, 1966), però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir del 1970, amb una proposta poètica de tirada surrealista i elements de “collage”: Maniluvios (1972), Frases (1975), Soldadesca (1979) i Manchas nombradas (1984). Els darrers anys ha publicat, entre altres llibres, Favorables Cancún. Poema (1993) i Amo las llaves (2004).