Llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid (1964), amplià estudis a Friburg de Brisgòvia i Munic (Alemanya), i al City of London College (Gran Bretanya). Ingressà a la carrera diplomàtica el 1965, i els anys 1965-68 fou membre de l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Estrangers. Membre del cos de lletrats de les Corts franquistes i professor a la Complutense des del 1968, l’any següent abandonà el lloc a l’administració per entrar al consell d’administració del Banco del Noroeste. El 1973 establí despatx propi. Fundador i membre del comitè executiu d’Unión de Centro Democrático, fou diputat a corts constituents pel grup parlamentari centrista, i fou designat ponent de l’equip que redactà el projecte de la Constitució del 1978. Revalidà l’escó el 1979 i des d’aquest any fins el 1982 fou ministre de la Presidència, d’Administració Territorial i d’Afers Estrangers en el govern d’Adolfo Suárez. En els dos primers d’aquests càrrecs negocià els estatuts d’autonomia català i basc i, en el tercer, el futur ingrés de l’Estat espanyol a l’OTAN. El 1982 abandonà la política per dedicar-se a l’exercici privat de l’advocacia i també actuà en processos arbitrals internacionals. Conseller en diverses empreses privatitzades després del franquisme, rebé nombroses distincions, entre d’altres la Gran Creu de Carles III.