Pertany al cercle de la Revolució Mexicana. De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil (1937-39) i a Cuba (1939-43) i rector de la Universitat de Morelia (1944). Com a poeta (Versos Viejos, 1930) no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal: Apuntes de un lugareño (1932), Desbandada (1936), El pueblo inocente (1936); Mi caballo, mi perro y mi rifle (1936), que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez (1938) formen les seves obres millors; Anticipación a la muerte (1939), on el corrent d’amargor es fa més palès, i Rosenda (1946).