Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera; empresonat diverses vegades, morí assassinat. Es donà a conèixer amb Iras Santas (1895), que publicà amb tinta vermella. Residí a Madrid en missió diplomàtica (1905) i representà el paper de "poeta de raza": el 1922 fou coronat com a tal a Lima. El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava. Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es destaquen Alma América i Fiat Lux! (1908) i el cant èpic Ayacucho y los Andes (1924).