El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot. Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del col·legi Berchmans (Cali). En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey. També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor. Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas (1919) i Cantas del Valle de Tenza (Bogotà, 1949), en tres volums. Com a catalanòfil, cal destacar les seves traduccions de diversos poetes catalans, caracteritzades per la seva fidelitat, rigor i sovint conservant la forma. Edità en un sol volum la versió castellana de les Horacianes i les Visions de Palestina (Barcelona, 1928) de Miquel Costa i Llobera. La seva antologia De los jardines de Mallorca, Cataluña y Valencia (Bogotà, 1957) recull traduccions en vers de Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Joan Maragall, Josep Carner, Francesc Casas i Amigó i Teodor Llorente. La qualitat de les seves traduccions li féu guanyar premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Montevideo (1949) i també a Perpinyà (1950).