Joseba Irazu Garmendia

Bernardo Atxaga
(Asteasu, Guipúscoa, 27 de juliol de 1950)

Escriptor basc, conegut pel pseudònim de Bernardo Atxaga.

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao (actualment Universitat del País Basc), posteriorment estudià filosofia a Barcelona. Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura. En els seus inicis col·laborà en diverses revistes (Panpina Ustela, Mermelada Ustela, Zorion Ustela, Pott, etc.).

La seva primera obra, Ziutateaz (‘De la ciutat’, 1976), de marcat caràcter avantguardista, és un recull de contes, poemes i teatre units per una trama argumental comuna. En la mateixa línia experimental se situa el recull de poemes Etiopia (‘Etiòpia’, 1978). La novel·la Bianai (‘Dos germans’, 1985, Premio de la Crítica 1986) significà un viratge a una narrativa més convencional i la creació d’un món mític, al qual retornà en el recull de contes Obabakoak (‘Els d’Obaba’, 1988, premi Euskadi, Premio de la Crítica i Premio Nacional de narrativa), del qual Montxo Armendáriz en feu una versió cinematogràfica. Posteriorment ha publicat les novel·les Gizona bere bakardadean (‘L’home sol’, 1993), Soinujolearen semea (‘El fill de l’acordionista’, 2003) i Zazpi etxe Frantzian (‘Set cases a França’, 2009); les narracions Zeru Horiek (‘Aquells cels’, 1996), Groenlandiko lezioa (‘La lliçó de Groenlàndia’,1998), Txoriak kolpeka (‘Ocells que colpegen’, 2014) i Etxeak eta hilobiak (‘Cases i tombes’, 2019), i la crònica de viatges Nevadako Egunak (‘Dies de Nevada’, 2013, premi Euskadi 2014).

En poesia ha publicat Henry Bengoa Inventarium (1986) i Paradisua eta katuak (‘Paradís i gats’, 2012). Ha conreat també la literatura infantil i juvenil (Nikolasaren abenturak eta kalenturak, ‘Aventures i cabòries de Nikolasa’, 1987; Behi eusakaldun baten memoriak, ‘Memòries d’una vaca’, 1994, i Sara izeneko gizona, ‘Un espia anomenat Sara’, 1996).

Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) des del 2006, el 2017 rebé el premi LiberPress en la categoria de literatura i el 2019 el Premio Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra.