És un dels capdavanters de la música moderna txeca. La seva obra comprèn dues èpoques: abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona. A la primera pertany un Quartet de corda (1896), una Simfonia (1898), el poema simfònic Praga (1904), etc, totes molt influïdes per Dvořák. A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort; són fruit d’aquest temps obres com Asraël (1905-06), Zrani (1913-17), Epíleg (1920-32), etc.