De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt. Aquest any publicà la seva primera novel·la, Menschenkind (‘Persona’), primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten (‘La salvatge Caríntia’), que inclou també Der Ackermann aus Kärnten (‘El pagès de Caríntia’, 1980) i Muttersprache (‘Llengua materna’, 1982), i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann. Seguiren Der Leibeigene (‘El servent’, 1987) Friedhof der bitteren Orangen (‘Cementiri de les taronges amargues, 1990), Das Zöglingsheft des Jean Genet (‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992), Domra (1996) Wenn es soweit ist (‘Quan sigui l’hora’, 1998), Natura Morta (2001, premi Alfred Döblin), Leichnam, seine Familie belauernd (‘Cadàver sotjat per la família’, 2003) i Roppongi. Requiem für einen Vater (‘Roppongi. Rèquiem per a un pare’, 2007). En la seva obra, la infantesa en un medi rural i l’experiència de l’homosexualitat en un entorn hostil són el punt de partida d’una crítica al seu país, especialment dirigida contra la influència de l’Església Catòlica. El 2008 li fou atorgat el premi Georg Büchner a la trajectòria literària.
Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Escriptor austríac.