Vida
Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F. Iquino. Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro (1951), que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell. Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre (1951, Enrique Gómez) i El frente infinito (1956, Pere Lazaga). Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a set (1955) i El senyor Perramon (1960), i paral·lelament protagonitzà la seva millor interpretació, La cárcel de cristal (1956, Juli Coll); a més de Cristina (1959) i Gaudí (1960), ambdós de Josep Maria Argemí, i amb bones crítiques. Associada amb Joan Comellas el 1961, muntaren versions catalanes de gènere vodevilesc, com un dels seus èxits més remarcables, Nannete m’ha dit que sí, Clementina no rellisquis (1965). Passà dos anys a Veneçuela, contractada per la televisió, i retornà a Barcelona per a rodar diversos "Estudio 1" a més de protagonitzar l’òpera prima de Vicente Aranda i Romà Gubern, Brillante porvenir (1963-64), amb el qual guanyà el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Molins de Rei. L’any següent rodà La vuelta i La muerte llama otra vez, ambdós de José Luis Madrid. Cal destacar que com a empresària reeixí amb diverses obres a Madrid, Las tres perfectas casadas, La casa de los líos i els grans èxits La ratonera, El diluvio que viene, que també es representaren a Barcelona, i Sin chapa y sin collar, amb Paco Morán. Una llarga malaltia la deixà en l’oblit, però encara participà en petits papers en El Teatre Dalí tanca a les set (1989, Josep Montalat), La teranyina (1989, Antoni Verdaguer), El crimen del cine Oriente (1996, Pere Costa), i el 2000 protagonitzà El paraíso ya no es lo que era (Francesc Betriu), una producció rodada a Tunísia i amb un guió de Rafael Azcona.
Altres films
1953 Cita imposible, A. Santillán.
1968 De picos pardos a la ciudad, I.F. Iquino.
1986-87 Vida privada, F.Betriu.
1987 Material urbà, J. Bayona.