Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles. Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte. Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador.