Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc. Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor. Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell. Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile. El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928. Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y soberana y no esclava de Castilla (1924), El provincialismo español. La Mancomunidad catalana y su obra (1925) i República a la española y a la catalana (1928). Després del cop d’estat de Primo de Rivera, adreçà un Missatge al rei d’Espanya (1923) i una carta oberta a Francesc Cambó (1925) contra la intervenció catalana en la política espanyola. Fou fundador del Grup Separatista Avant (1928) de Montevideo, i a Santiago publicà els periòdics Canigó (1927) i Cataluña. El darrer dels quals fou suspès per pressions de l’ambaixada espanyola.