Consignatari de vaixells, amb la col·laboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant diversos lustres. Introduí l’embalatge en caixes, l’embolicament amb paper ceba i l’estampació de la marca. Inicià igualment l’exportació de cebes, tomàquets, melons, etc. Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll. Gràcies a les seves iniciatives, adquirí un gran prestigi que el portà a ésser conseller suplent del Banc d’Espanya.
Educat pel mateix mestre de Teodor Llorente i de Vicent Wenceslau Querol, estudià posteriorment a Marsella. Fou cofundador de Lo Rat Penat (1878), el qual ell ajudà econòmicament. Els seus principals poemes són Lo Peixcador (flor natural dels Jocs Florals del 1883, traduït a diversos idiomes) i el recull Ecos de la Caseta Blanca (1915), que pren el nom d’una masia de la seva propietat, a Bétera, on organitzava tertúlies i aplecs literariogastronòmics, i on morí Querol.