Josep Albanell i Tortades

Joles Sennell (pseud.)
Pep Albanell
(Vic, Osona, 25 de desembre de 1945)

Josep Albanell i Tortades

© Fototeca.cat

Escriptor.

Vida i obra

Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi.

Amb el recull de narracions Les parets de l’insomni (1973) guanyà el premi Víctor Català, i l’any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat, que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental: pinyol tot salivat (1975). Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia (1975), i els llibres de narracions Tractat de vampirologia (1975), Si fa no fa, fals (1976), Qualsevol-cosa ficció (1976), Joc de miralls i llunes (1982), Els ulls de la nit (1989), i Fantasies auxiliars administratives (1991). Cal afegir les novel·les Zoofília (1999), Una mica de mort (1999), Xamfrà de tardor (1999), Plaça del Callao (2000), Les fantasies del nàufrag (2015, premi Crítica Serra d’Or de narració 2016) i, sobretot, Ventada de morts (Habitants de la nit) (1978), premi Crítica Serra d’Or, de novel·la. Aquesta última novel·la s’inscriu en un cicle de mil anys que serveix per a explicar les forces que determinen el procés de la història i els canvis socials que s’hi donen. Amb elements de novel·la històrica, fantàstica i d’intriga, i amb una llengua barroca, l’autor defineix un estil propi que es pot considerar com a realisme simbòlic. Fou membre fundador del col·lectiu Ofèlia Dracs.

En el camp de la literatura infantil i juvenil, i sovint amb el pseudònim de Joles Sennell i Pep Albanell, ha desenvolupat una extensíssima obra narrativa, amb més de cinquanta títols, entre els quals cal destacar: La guia fantàstica (1977), El barcelonauta (1977), premi Joaquim Ruyra; L’estel de colors (1979), premi Crítica Serra d’Or; El núvol de la son (1980), premi Crítica Serra d’Or; Ara us n’explicaré una (1980), inclòs a la llista d’honor del Premi Internacional Andersen, i La rosa de Sant Jordi (1988, Premio Nacional de Literatura Infantil 1990), El Dinociment (1999), El Superheroi de la tele (1999), El món rar de l’Estrafo (1999), Feines per treballar (2004), Follets (2005) i els contes La fada d’Alzheimer (1998), Contes en una gàbia (2000), Tocats del bolet (2000) i Conte de riure, conte de plorar (2003). També és autor d’algunes obres de teatre, entre les quals El rei i el drac (1985), Xeflis i marrinxes (1988) i És teu? Els contrapastorets de la Seu (2005), que guanyà el premi SGAE de teatre infantil i juvenil. Ha col·laborat a Cavall Fort i Tretzevents

L’any 2013 rebé el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en català.

Bibliografia

  • Broch, À. (1980): “En els orígens d’una obra narrativa: La Galonassa i n’Etcètera, dos insomnis de Josep Albanell”. Cairell, 4, p. 56-58.
  • Broch, À. (1987): “La Xorca, quinze anys després —o sobre el realisme simbòlic de Josep Albanell” (Pròleg), dins Albanell, Josep: La Xorca. Barcelona, Pòrtic.
  • Diversos autors (1999): “Dossier”, dins La ficció narrativa: Pep Albanell (Dolor de rosa, Fantasies auxiliars administratives, L’habitant del no-res). Barcelona, Generalitat de Catalunya.