Vida i obra
Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi. Fou membre fundador del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Amb el recull de narracions curtes Les parets de l’insomni (1972) guanyà el premi Víctor Català, i el 1974 el Sant Jordi de novel·la per Pinyol tot salivat, que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental: pinyol tot salivat (1975). Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia (1975), i els llibres de narracions curtes Compreu-vos una neurosi i sigueu feliç (1974), Si fa no fa, fals (1975), Qualsevol-cosa ficció (1976), L’amor ens retratava la nuesa (1980), Joc de miralls i llunes (1982), Animal de competició (1983), Els ulls de la nit (1989), Xamfrà de tardor (1999), Una mica de mort (1999), i Les bèsties i la pols (2022). És autor tambéde Les fantasies del nàufrag (2015, premi Crítica Serra d’Or de narració 2016).
Com a novel·lista també ha publicat, entre d’altres, Ventada de morts (Habitants de la nit) (1978, premi Crítica Serra d’Or de novel·la), obra amb elements de novel·la històrica, fantàstica i d’intriga, i amb una llengua barroca, i amb la qual l’autor defineix un estil propi que es pot considerar com a realisme simbòlic, Zoofília (1999) i Plaça del Callao (2000).
En el camp de la literatura infantil i juvenil, i sovint amb el pseudònim de Joles Sennell i Pep Albanell, ha desenvolupat una extensíssima obra narrativa, amb més de setanta títols, entre els quals cal destacar: La guia fantàstica (1977); El barcelonauta (1977, premi Joaquim Ruyra); L’estel de colors (1979, premi Crítica Serra d’Or); El núvol de la son (1980, premi Crítica Serra d’Or); Ara us n’explicaré una (1980), inclòs a la llista d’honor del Premi Internacional Andersen; La rosa de Sant Jordi (1988, Premio Nacional de Literatura Infantil 1990); Fantasies auxiliars administratives (1991); El Dinociment (1999); El Superheroi de la tele (1999); El món rar de l’Estrafo (1999); Feines per treballar (2004); Follets (2005); La música perduda (2006); El fantasma de la Seu (2009); El jardí de Música i Cristall (2013) i L’impostor. La fantàstica història de Joles Sennell (2015). També ha publicat els contes La fada d’Alzheimer (1998), Contes en una gàbia (2000), Tocats del bolet (2000) i Conte de riure, conte de plorar (2003).
També és autor d’algunes obres de teatre, entre les quals Xeflis i marrinxes (1988), El rei i el drac (1989) i És teu? Els contrapastorets de la Seu (2005, premi SGAE de teatre infantil i juvenil). Ha col·laborat a les revistes Cavall Fort i Tretzevents.
L’any 2013 rebé el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.
Bibliografia
- Broch, À. (1980): “En els orígens d’una obra narrativa: La Galonassa i n’Etcètera, dos insomnis de Josep Albanell”. Cairell, 4, p. 56-58.
- Broch, À. (1987): “La Xorca, quinze anys després —o sobre el realisme simbòlic de Josep Albanell” (Pròleg), dins Albanell, Josep: La Xorca. Barcelona, Pòrtic.
- Diversos autors (1999): “Dossier”, dins La ficció narrativa: Pep Albanell (Dolor de rosa, Fantasies auxiliars administratives, L’habitant del no-res). Barcelona, Generalitat de Catalunya.