Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera. Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya. Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran. Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública. Era partidari d’una especialització total: el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de Barba i Roca. Tingué un gran ressò a tota la península Ibèrica per les consultes que hom li feia com a director d’agricultura de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual ingressà el 1766, i per les seves publicacions, de les quals destaquen Memorias sobre las utilidades del colzat (1775), Modo de hacer el vino (1784), Instrucción sobre la raíz de la miseria (1788), Memoria sobre la viña en Cataluña (sd) i Resposta del corregiment de Barcelona al qüestionari de Francisco de Zamora (editat el 1973).