Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma (Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot). El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912. També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus: Lo noi de bordo (1904) i Lluita social.
La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Il·lustració Catalana i als diaris La Costa de Llevant i Las Provincias de València.