Fill del jurista Joan Anton Martí. Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III (1705) —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes; lluità al setge de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina. Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i passà al camp borbònic; fou empresonat i dut a Peníscola. En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet (Pere Joan Barceló) diverses vegades, sense èxit.