Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal. Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat: Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959). Posteriorment publicà la novel·la L’anell al dit (1964), el llibre de memòries Carnet tarragoní (1963-1975) (1983), el recull de peces teatrals El mas de casaments (1994), la novel·la Les Mares (1995) i l’òpera parlada Narcís als llimbs (2003). A banda, traduí la comèdia per a titelles La fira de Plundersweilern (1999). Pòstumament hom publicà Contes menestrals. De 1971 a 1975 presidí la delegació d’Òmnium Cultural a Tarragona. En el vessant polític, fou tinent d’alcalde del primer ajuntament democràtic de Tarragona, elegit com a independent a la llista del PSUC i el 1977 fou elegit senador constituent per l’Entesa dels Catalans. El 2004 la Universitat Rovira i Virgili l’investí doctor honoris causa.