Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta. Fou capità de la coronela de Barcelona (1697). El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata (1707). Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol (1714), i li foren confiscats els béns. S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tosal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.