Membre de la milícia urbana (1832), participà en la primera guerra Carlina. Membre de l’ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843). Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià. El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme. Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies.