Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat de sacerdot. Abandonà l’estat eclesiàstic arran de la Revolució Francesa i fou maire de Perpinyà (1790-92). Fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, on s’oposà a l’execució de Lluís XVI. Empresonat per la seva actuació moderada, fou alliberat en caure Robespierre (1794) i reintegrat a la Convenció. Diputat pels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d’estat de Napoleó (1799) i ocupà càrrecs en la seva administració. Fou novament diputat durant els Cent Dies (1815).