Fou membre de la Societat Filosòfica. Exiliat a França (1824-32), per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans. Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, col·laborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs. Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració amb Lluís Balaguer i V.Bordas), De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado la Cataluña (1847) i Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866).