Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat. Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1901, 1903, 1909, 1917) i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida. Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.