Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca (1797), on també es doctorà en la mateixa disciplina. Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya. A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments (Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc). Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo. També per designació reial, el 1816 fou assessor reial, tinent de governador i auditor de la guerra de la província de la Guaiana (Veneçuela). Arran de l’aixecament i avanç dels insurgents es traslladà al territori del Caroní, on la seva tropa fou proveïda pels missioners catalans. Quan acabà la guerra (el 1818) fou nomenat assessor, tinent de governador i auditor de guerra de la província de Maracaibo (Veneçuela), però, un altre cop, les insurreccions independentistes el feren emigrar a Santiago de Cuba. Fet presoner el vaixell en què viatjava, perdé tots els seus béns. Finalment, el 1822 decidí tornar a la península Ibèrica. Home conservador i contrari a la política liberal, hagué d’exiliar-se a França, on residí a Tolosa.