Vida i obra
Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona (1692). Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats. Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França. Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699. Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701. En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes catalans —en especial de la Generalitat, la insolvència de la qual criticà— i a un major aprofitament de l’impost de la bolla. Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposà diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.
Carles d’Àustria el desinsaculà de la Generalitat i del Consell de Cent, però ben aviat li hagué d’encarregar el repartiment del donatiu de les Corts del 1706. Com a resultat dels viatges que llavors hagué de fer per tot el Principat de Catalunya, elaborà un mapa, que, anys després, el 1720, dedicà a Felip V, on inscriví ja les fronteres dels corregiments damunt les demarcacions de vegueries.
El 1702 redactà una descripció geogràfica del Principat de Catalunya, que fou reelaborada el 1708, en una doble versió en català i en castellà. El 1713, com molts altres barcelonins, es retirà a Mataró per tal de fugir del setge filipista. Requerit llavors per Patiño, s’embarcà en una fragata i es presentà al camp assetjador, on immediatament fou plaçat a la junta patrimonial o d’intendència. Sotmesa Barcelona (1714), intervingué en les operacions de la contribució del cadastre, coneguda la seva experiència en aquests afers. Això no obstant, aviat fou destinat a la comptadoria de confiscacions, i acabà la seva carrera burocràtica en un càrrec subaltern de la taula de comuns dipòsits de Barcelona.
Desenvolupà les seves idees mercantilistes per al foment de l’economia catalana a Descripción y planta del Principado de Cataluña (1708), inèdita i escrita en part en llengua catalana, que es considera, juntament amb els escrits de Narcís Feliu de la Penya, com un dels testimonis més significatius del renaixement econòmic a Catalunya. La Descripció constitueix un valuós testimoni de l’activitat econòmica de Catalunya vers el 1700 i, al mateix temps, és una expressió dels projectes de represa i reforma del comerç. Inclou una presentació de l’activitat manufacturera de poblacions com Olot, del trànsit marítim de les costes de Llevant i de Ponent, i, sobretot, del creixement econòmic de Mataró, que esdevingué la segona població de Catalunya, en nombre d’habitants i en activitat comercial. Aparici atribuí el progrés de Mataró al “lliure comerç”, és a dir, a la manca d’impostos municipals, idea que defensà al llarg de la seva obra. La lloança del comerç es concreta en Holanda, mentre que critica l’administració fiscal de la Generalitat i també determinats aspectes de la fiscalitat reial. Crida l’atenció que l’autor presenti la noblesa catalana adversa a la consideració social del comerç. Fou partidari de la presència catalana en el comerç americà i defensà que la conca de l’Amazones era una regió idònia per a dur a terme aquesta activitat (de fet, els portuguesos hi establiren després la Companyia de Maranhao).
Elaborà també la Nueva descripción geográfica del Principado de Catalunya (mapa editat el 1720, reeditat el 1769 i dedicat a Felip V), que durant molt de temps es considerà el millor mapa del territori català i feu que Aparici passés a la història sobretot com a cartògraf.
Com a expert en administració fiscal, fou cridat en diferents moments polítics per a organitzar el cobrament d’impostos a Catalunya. Primer fou el donatiu a Felip V votat per les Corts de 1701-02. Tot i que d’entrada els austriacistes el desinsacularen de les bosses del Consell de Cent (1705), possiblement perquè el consideraren poc afecte, el tornaren a cridar perquè organitzés els cobraments del servei votat per les noves Corts el 1706. El 1713 s’absentà de Barcelona per no participar en la resistència. L’intendent borbònic José Patiño també requerí els seus serveis a fi d’organitzar el cobrament del nou impost del cadastre, fet que implicava un coneixement orientatiu de la població i de la riquesa del país. També se li atribueix la base de la divisió del Principat en corregiments, tal com disposava el decret de Nova Planta del 1716, a partir d’un informe de Patiño. Tanmateix, no ocupà cap càrrec important dins l’administració fiscal borbònica. Fou després de morir que els seus fills li aconseguiren, de manera pòstuma, el títol de cavaller (1747). Els seus descendents ocuparen càrrecs importants dins l’administració borbònica, i algun d’ells seguí mostrant interès per la geografia.
Bibliografia
- Llobet, S. (1956): “Una descripción geográfica de Cataluña en el siglo XVIII”. Hispania, XXV, p. 7-44.