Josep Aparici i Fins

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 de maig de 1654 — Barcelona, 16 de desembre de 1731)

Home de negocis, funcionari reial i geògraf (conègut erròniament com a Josep Aparici i Mercader).

Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats. Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França. Gràcies a la influència reial aconseguí d’ésser elegit conseller quart de Barcelona el 1699. Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les corts del Principat del 1701. En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes catalans, en especial de la generalitat, la insolvència de la qual criticà, i d’un major aprofitament de l’impost de la bolla. Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposà diferents millores per a la irrigació i la industria lització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.

Carles d’Àustria el desinsaculà de la generalitat i del Consell de Cent, però ben aviat li hagué d’encarregar el repartiment del donatiu de les corts del 1706. Com a resultat dels viatges que llavors hagué de fer per tot el Principat de Catalunya, elaborà un mapa, que, anys després, el 1720, dedicà a Felip V, on inscriví ja les fronteres dels corregiments damunt les demarcacions de vegueries.

El 1713, Aparici, com molts d’altres barcelonins, es retirà a Mataró per tal de fugir del setge filipista. Requerit llavors per Patiño, s’embarcà en una fragata i es presentà al camp assetjador, on immediatament fou plaçat a la junta patrimonial o d’intendència. Sotmesa Barcelona (1714), intervingué en les operacions de la contribució del cadastre, coneguda la seva experiència en aquests afers. Això no obstant, aviat fou destinat a la comptadoria de confiscacions, i acabà la seva carrera burocràtica en un càrrec subaltern de la taula de comuns dipòsits de Barcelona.