Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística. Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers. Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores. El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput; el resultat fou l’ordenació sistemàtica, en 53 volums, encara inèdits, de tota la documentació sobre aquest tema dels segles XVI, XVII i XVIII. La seva aportació més valuosa fou el descobriment de nombrosos projectes de fortificació i al voltant de 1.500 plànols desconeguts fins aleshores.
Publicà un Informe sobre la comisión de historia en el Archivo de Simancas, una Colección de documentos relativos al combate naval de Lepanto i feu una traducció comentada de Memorias históricas sobre el arte del ingeniero y del artillero en Italia, desde su origen hasta principios del siglo XVI, de Carlo Promis. Fou nomenat membre corresponent de la Real Academia de la Historia.