Biografia
Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna. Després anà a l’Escola Pia de Moià (17 de setembre de 1893) i hi professà el 18 d’agost de 1895. Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña.
Passà per diversos col·legis: Calella (1897-99), Sabadell (1899-1900), Olot (1900-03), Valls, (1903-09), Sabadell (1909-10), Sant Antoni de Barcelona (1910-11), Nostra Senyora de Barcelona (1911-19), Castellar del Vallès (1919-21), Vilanova i la Geltrú (1921-33) i Caldes de Montbui (1933-57). Els anys de la Guerra Civil els passà amagat en una casa de pagès de Llinars del Vallès, des de la qual es desplaçava a exercir el ministeri sacerdotal clandestinament: assistir malalts, administrar sagraments, celebrar eucaristies, animar i aconsellar. Malalt, fou enviat a Sabadell per a poder ser atès i hi morí.
Fou amant de la terra, del país i de la llengua pròpia. La destitució, el 1928, per ordre de la Santa Seu, del provincial i de dos rectors acusats de catalanistes —un dels quals era precisament el de la comunitat on ell residia, el de Vilanova i la Geltrú—, el portà a recloure's i aïllar-se, i a no voler parlar ni atendre ningú, excepte els alumnes.
Era un bon dibuixat, com ho demostren els decorats que pintà per a diverses representacions teatrals de les escoles, alguns dels quals es prestaven d’una casa a l’altra. També es dedicà a la caricatura, si bé no les guardava. Ensenyà dibuix als alumnes de diversos nivells. A través de la revista escolar Ave Maria, organitzà entre els lectors concursos de caricatures que sortiren en aquesta publicació, on entre el 1915 i el 1920 també aparegueren abundants caricatures obra dels seus alumnes.
Expert en la fabricació de ràdios de galena, ensenyà als seus alumnes a fabricar-ne quan encara no n'hi havia al mercat o eren rareses inassequibles per a un noi. A Caldes muntà també un observatori meteorològic, en el qual col·laboraven els alumnes.
Cada dilluns els seus alumnes havien de portar una carta explicant què havien fet el diumenge redactada en català, fet que justificava dient que, com que no era una tasca pròpiament escolar, no entrava dintre de la obligació d’usar el castellà a classe. Amb els nois grans de comerç acostumava a sortir els diumenges a la tarda al camp: els feia contemplar la natura, els parlava de l’agricultura i els donava orientacions per a la vida.
Obres
Decorats per a les obres:
- Caín. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
- Carlos Capeto. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1911.
- Colom. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
- El puñal del godo. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
- Hora fatal. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
- La mort de l’escolà. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, desembre del 1907; escola Pia de Terrassa, Pasqua 1908; escola Pia Sant Antoni de Barcelona, febrer del 1909.
- La redención del padre. Escola Pia de Terrassa, Pasqua del 1908.
- Oratoria fin de siglo. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
- Parada y fonda. Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, març del 1908.
Bibliografia
- “Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma gener 1959), núm. 1, pàg. 27-28.
- Florensa, Joan (1988). “Per a un futur diccionari d’artistes escolapis”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona setembre), núm. 311, pàg. 14-15.
- Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
- Florensa, Joan (2009). Cent anys de l’Escola Pia a Caldes de Montbui (1909-2009). Història d’un servei. Caldes de Montbui: Escola Pia de Catalunya.
- Vilà i Palà, Claudi (1974). Escuelas Pías de Olot. Salamanca.