Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum (València 1727), n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.