Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román. El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete. El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura; amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la col·laboració de la justícia castellana. Dos anys després, Artús aconseguí, tanmateix, d’ésser indultat per la reina i de passar amb els seus companys a Nàpols (1668).