S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico, per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya. Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès. Treballà també per a La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’Ahora, As, Estampa, Sol i La Voz, publicats a Madrid. Mentor d’Agustí Centelles, ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal. Amb Centelles, Joaquim Brangulí, Carlos Pérez de Rozas i altres formà part del grup de periodistes que documentaren gràficament la Guerra Civil de 1936-39, però sota pressions de les autoritats franquistes el seu fill, el també fotògraf Josep Maria Badosa, hagué de cedir tot el material compromès a la policia. El material anterior, però, havia estat dipositat durant la Guerra Civil a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’any 2011 el seu net donà a aquesta mateixa institució 779 fotografies del seu avi de la seva col·lecció particular.