Josep Balari i Jovany

(Barcelona, 1844 — Barcelona, 1904)

Josep Balari i Jovany

© Fototeca.cat

Filòleg, historiador i taquígraf.

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat (1869) i des del 1881 succeí el seu mestre, Antoni Bergnes de les Cases, en la càtedra de llengua grega, càrrec que exercí durant vint anys. Fou així mateix deixeble de Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X. Llorens i Barba. Coneixedor de molts idiomes, estudià especialment el retoromànic i els cants populars de l’Engadina. Publicà texts literaris medievals (Jafudà, Eiximenis). El seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1888) fou dedicat a la influència de la civilització romana a Catalunya comprovada per l’ortografia. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí (1893-1901), donà a conèixer (1884) unes regles ortogràfiques, seguides per molts escriptors i moltes entitats fins a l’aparició de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Li és deguda una història de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i una altra de la Universitat de Barcelona. Com a president dels Jocs Florals (1894) féu un important parlament sobre el passat i el futur de la llengua catalana. La seva obra cabdal, Orígenes históricos de Cataluña, guanyadora del premi Martorell (1897), fou publicada dos anys més tard amb el propòsit de preparar-ne la continuació, per a la qual deixà els copiosos materials aplegats en recerques, iniciades l’any 1876, en diversos arxius. Aquesta obra és una anàlisi dels documents que pertanyen a l’època comtal de Catalunya (ss IX-XII) per tal de trobar-hi l’etimologia i el significat dels topònims, per fer-ne destacar els elements esclaridors de la reconquesta, amb notícia de la despoblació i la consolidació posterior, la naixença del feudalisme i la vida domèstica i econòmica. Deixà materials per a un diccionari català que la Universitat de Barcelona començà a publicar pòstumament (vuit fascicles, fins a la G), a cura de Manuel de Montoliu, en 1926-36. També preparava la publicació d’una gramàtica històrica. Propagador entusiasta de la taquigrafia, col·laborà en la creació del sistema Garriga i és autor de diverses publicacions històriques i crítiques sobre la matèria.