Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers. Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística (La Tomasa i L’Avi, que dirigí, La Bugadera i La Campana de Gràcia, entre d’altres) i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” (1921).
Col·laborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca, sainets i monòlegs.