Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent. En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità. Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya. Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort. Aquesta condemna, que provocà una gran indignació en els medis obrers, fou executada el 5 de juny en una ciutat presa militarment.