El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental. Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo. Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya. Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata (1810-28) al costat de la metròpolis. Amb Josep Grau, cunyat seu i un dels organitzadors i capità del batalló dels Miñones Catalanes, defensà Montevideo, empresa en la qual perdé les seves naus. Després d’un període a Espanya (1815-33), tornà de nou a Montevideo i reprengué les activitats farineres. El 1844 començà a escriure Noticia, les seves memòries, que recullen els fets que visqué a partir del 1806 i que el converteixen en un interessant cronista del Montevideo de la seva època.
Els seus familiars han estat personatges remarcables de l’Uruguai: el seu fill Lorenzo Batlle y Grau fou ministre de Guerra (1847-51) i president del país (1868-72); el seu net, José Batlle y Ordóñez, és considerat un dels polítics i estadistes més importants de l’Uruguai i fou president de l’Uruguai (1903-07 i 1911-15); Luis Batlle i Berres, familiar d’una generació posterior, fou també president del país (1947-51 i 1955-56).