El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia. El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal. En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres. Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana. A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes (1767), peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia.