Josep Benet i Espuny

(Tortosa, Baix Ebre, 1 d’agost de 1920 — Tortosa, Baix Ebre, 14 de novembre de 2010)

Pintor.

Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa. Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic. Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid. El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949; obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere (1952). El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions.

Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica Llatina: Equador, Colòmbia i Veneçuela. Havent fixat la residència en aquest darrer país, treballà per al Ministerio de Educación il·lustrant llibres i revistes com El Farol i feu una sèrie de cartells sobre els indis guajiros. Dibuixà i pintà per a la companyia petroliera Creole una sèrie dedicada a les ciutats colonials, a més del llac de Maracaibo i els castells colonials.

El 1958 marxà a Espanya, on el 1980 es llicencià en belles arts a la Universitat de Madrid i fou nomenat acadèmic corresponent per Tortosa de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou membre de la Hispanic Society de Nova York. Retirat el 1993, vivia a Tortosa dels del 1971. Artista tradicional i figuratiu, era posseïdor d’una gran tècnica i excel·lí sobretot en el paisatge, tant en la pintura a l’oli i l’aquarel·la, com en el dibuix i el gravat.