Vida i obra
Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts. L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot. El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica. Dins l’estètica de l’escola d’Olot, la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern, d’Olot, i en diverses col·leccions particulars.
Començà la seva etapa de producció literària entre el 1886 i el 1887 a La Renaixença i a La Il·lustració Catalana. Publicà en dues parts la seva novel·la més coneguda, L’estudiant de la Garrotxa (1895), i una gran quantitat de contes i narracions breus, recollits a “Lectura Popular” (1915), i altres novel·les costumistes i romàntiques, que reflecteixen un ideari conservador: Mar de brutícia (1906), Una invenció meravellosa, El poble negre, El casal del Roure, Llegendes de la comarca d’Olot (1914) i Clareta (1917). És fill seu el pintor i escriptor Josep Berga i Boada.
Bibliografia
- Sala i Plana, J. (2000): Josep Berga i Boix, 1837-1914: l’intèrpret d’una època. Girona, Llibres de Batet.