Vida i obra
Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831. Fou jutge de Catarroja (1835-40), alcalde de Sueca (1843 i 1854) i diputat a Corts (1844-45). Visqué uns quants anys a Madrid, on col·laborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas, El Fandango o La Risa, i a València a la segona època d’El Fénix. Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco (1859).
En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular. Col·laborà amb Josep M. Bonilla en la redacció d’El Mole (1837), i amb aquest i Pasqual Pérez i Rodríguez redactà els setmanaris La Donsaina (1844), El Tabalet (1847) i El Sueco (1847).
Autor dels primers llibrets de falla (1855), escriví alguns miracles (El mocador, 1859) i fou l’iniciador, juntament amb Garcia-Parreño, del sainet de costums al País Valencià, amb obres com Un ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa (1909, estr. 1845), Pasqualo i Vicenteta, o El tribunal de Favara (1861, estr. 1846), Qui tinga cucs, que pele fulla (1855, estr. 1853), o les paròdies El virgo de Vicenteta i l’alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo (1845) i L’agüelo Pollastre (1859), primera paròdia en català de Don Juan Tenorio. Escriví peces castellanes com El pretendiente labriego, o El gafaüt (1859, estr. 1846) i Los pastores de Belén (1856).
Posseïa una gran facilitat de versificació. Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del s. XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions (Sea nuestra divisa/rescatar si podemos,/la camisa).
Bibliografia
- Diversos autors (2002): Nicolàs, M. (ed.): Bernat i Baldoví i el seu temps. València, Universitat de València.
- Sansano, G. (1997): “Per una revisió del sainet valencià del segle XIX: Josep Bernat i Baldoví, un exemple”, dins Bernat i Baldoví, J.: Obra completa, I. Teatre, I. Catarroja, Afers, p. 13-22.