Vida i obra
Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet. Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’Antoni Jofre, recollint a Garbera catalana (1884) la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes (La Veu del Canigó, La Revue Catalane, Le Roussillon) les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i folklòrics, o de la lectura de Verdaguer. Les recollí a Ais, elegies catalanes (1887) i Ais i albades (1914). Escriví uns Pastorets i uns estudis sobre poesia i teatre populars, entre els quals cal esmentar Los goigs (1907 i 1921). Dirigí la Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan.
Bibliografia
- Prat, E. i Vila, P. (2005): “Lo Pastorellet de la Vall d’Arles (Josep Bonafont) en el cent cinquantenari del seu naixement”. Senhal, 93
- Verdaguer, P. (2004): “Josep Bonafont”. Revista de Catalunya, 194, p. 3-6