Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso. Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina (1868) i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai (1866-68). Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal. L’any 1870 fundà El Oasis junt amb Joaquim Carlés. Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico, i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril, rèplica d’El Oasis, i més tard La Opinión i El Destino que donaven suport a l’oficialisme autonomista. El 1896 fundà una altra publicació, El Liberal, per sostenir la candidatura a governador del doctor Baldomero Llerena. Posteriorment, a Mercedes, província de San Luis, fundà El Imparcial (1898), que dirigí personalment fins a la seva mort.
Entre les seves obres es destaquen: La codicia rompe el saco (1878), obra teatral en què fa una crítica dels opositors a la política oficialista argentina, Candideces de la punta, sàtira política, i un recull de poesies que conté un conjunt d’epigrames, una polèmica en vers sobre l’esperit de la música, a banda d’un gran nombre de traduccions de contes, letrillas i monòlegs catalans.