Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte. Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà. Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat. Es revoltà amb els “malcontents” (1827) i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat. S’escapà a França, però fou capturat en territori francès per tropes espanyoles i afusellat a Olot.