Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona. El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Féu la monografia (publicada el 1886) i els plans (1837) del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció. D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.