Fou deixeble, a Roma, del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir (1682), la seva biblioteca. Lluità a Milà com a capità del terç de Llombardia, i a Catalunya, en la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos (1691-97), com a mestre de camp. Dirigí la construcció de fortificacions a Catalunya, entre les quals la de Montjuïc, de Barcelona, en 1694-97. Publicà, a Milà, Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del estado de Milán (1687) i Escuela de Palas (1693), curs matemàtic aplicat a l’enginyeria militar.